La meva generació

Quan es fa una ullada al passat i s’intenta especificar els trets característics d’una societat en concret, sempre amb el respecte dels estudiosos, pot no semblar una feina massa complicada de realitzar, doncs sempre disposem de documentació que ens pot guiar a l’hora de fer el nostre estudi amb un marge d’error més o menys acurat.

En canvi intentar analitzar els trets específics d’una pròpia generació, que encara està viva i sotmesa a un centenar de canvis, al marge d’intentar no entrar en posicions subjectives, es pot veure com una gesta de grans proporcions.

Per començar el que primer hem de fer es establir els límits per el quals definiríem la “meva generació” que serien els nascuts a la segona meitat dels anys 80.

El primer que trobem és que a mesura que es va creixent, i quan l’ésser comença a formar-se com a persona capaç de pensar i raonar, estem a la segona meitat (finals) dels anys noranta, una època en la que els avenços tecnològics donen passos agegantats dia a dia i aquests tenen el seu ressò principalment en el jovent i, cada cop en major mesura, els nens, que contemplem bocabadats el que pot fer la ciència i la tecnologia i volen ser participants d’aquest interessant joc.

Així doncs, veiem que la nostra generació ha sigut una de les primeres (sempre referint-nos als adolescents i al jovent en general) en rebre l’impacte de l’avenç de les noves formes de comunicació, estant en primer lloc Internet.

Tots aquests avenços comporten que el jove tingui, de cop i volta, un accés il·limitat a tota la informació que desitgi (política, cultural, d’oci, esportiva...) a una velocitat de vertigen; doncs tal sols té que pensar que vol saber, teclejar-ho al seu ordinador i en un marge de trenta segons obtindrà els resultats esperats.

I per qui no tingui ordinador ni Internet tampoc té problema a l’hora de voler informar-se, doncs també trobem nombrosos canals de ràdio i televisió amb les últimes noticies, o diaris de totes parts del món que ens fan estar assabentats de l’actualitat.

El problema, no obstant, quin és? El problema resideix en que tota aquesta “meravellosa” tecnologia s’ha implementat de manera abrupta, del dia a la nit el jovent de la nostra generació ha passat de tenir que anar-se’n a la biblioteca, on tenia que passar una estona a la recerca del llibre que l’interessa i, un cop s’ha trobat, passar més estona navegant entre les seves pàgines fins poder obtenir l’informació desitjada.

Des que s’ha implementat aquesta nova tecnologia tot això ha canviat, ara el terra de les biblioteques es troba bastant més net i polit, ja que gràcies a Internet tots aquests maldestres processos s’han reduït a teclejar a l’ordinador i que un altre ho busqui per tu mentre t’estàs prenent un refresc a l’espera de que t’arribi l’informació sol·licitada.

Però... tot això que comporta al jovent de la nostra generació? Comporta que tant nivell d’informació a l’abast de qualsevol acaba per cansar, confondre i, finalment, el jovent decidirà deixar-ho córrer i es centrarà amb altres àfers.

Un exemple el podem trobar en les universitats, on també (si comparem amb les universitats de fa uns anys), s’ha facilitat molt l’entrada d’estudiants per a què puguin fer les carreres desitjades.

No obstant ens tornem a trobar amb un arma de doble fil, doncs, al igual que passa amb l’excés d’informació, el jovent de la nostra generació es trobarà amb unes facilitats enormes i es molt probable que no li doni el suficient valor a la posició en la que es troba actualment, car exemple el trobem en el comportament dels alumnes de moltes universitats públiques, en especial dels primers cursos.

Dit tot això, no es vol fer pensar al lector que els trets de la nostra generació són negatius, doncs una de les grans avantatges que disposa és la capacitat d’adaptació a qualsevol situació (sobretot en la de les noves tecnologies), i una llibertat de pensament que va molt més enllà dels tòpics i religions característica de generacions passades.

No obstant, en l’altra cara de la moneda trobem preocupants elements negatius com aquesta manca de capacitat per a valorar del que es disposa, sigui important o no. També podríem observar una falta de preocupació per a la vida futura, on trobaríem un carpe diem portat en el seu màxim extrem,